Tenia Jojos a la llista d'animes que m'he de veure almenys un cop a la vida però mai m'hi posava. Fa poc per fí ho vaig fer, ja que la meva parella vol que el miri amb ell. De moment m'he acabat la primera part, passo per la segona. Però ja tinc coses a dir.

    Tinc sabut que és una part que molta gent es salta, ja que encara no hi ha stands, element clau i central en el desenvolupament de les aventures d'aquesta família. 

    Aquesta primera part, m'ha recordat a la èpica. Com si estiguès observant una interpretació japonesa de Mio Cid. Al principi no m'agradava molt, però té tants elements exagerats i portats a l'extrem, que molts cops es feia graciòs. Potser no és l'intent original, però per a mí va funcionar d'allò més bé. I aquí em vaig interessar molt pel factor exagerat que sol tenir el shonen. Busca aportar-li epicitat i emoció, però tambè és un recurs d'humor amb molt potencial. 

    Cosa que, m'ha inspirat i portat a començar a idear un projecte nou, més enfocat al còmic/manga. Vull portar aquestes sensacions i conceptes que m'ha comunicat la primera part de Jojos i fer-los realitat a la meva manera i tenint en compte allò que jo he après.

    És impossible intentar evitar el tema clau que tambè m'ha encantat de Jojos; la gran homosexualitat que emana. L'estil de dibuix, els dissenys dels personatges masculins, la seva sexualització... Dins un gènere de manga i històries que remeten a la masculinitat i la heterosexualitat, hi trobem aquest xoc estètic que ja és la marca del propi artista, que, per a mí, és un dels millors dibuixants de manga. No és un tractament en format de burla, ni de menyspreu, són decisions estètiques conscients i treballades, Araki tenia clar el seu objectiu: homes fabulosos i preciosos. 

    Jojos no nomès és una bona obra, sinò que tambè respon de manera més implícita a temàtiques estrella i desafia tota una estètica i manera de fer.