Des que he començat a crear còmic/ficcions/whatever sexuals, m'ha despertat un interès especial el tema de la masculinitat. És curiòs observar com, la mirada masculina pornogràfica s'exten com si fos una normalitat, un tipus de ficció atractiva i morbosa, cosa que causa que jo, com a dona espectadora, no senti interès per aquest tipus d'obres.

    El Víbora, del qual el meu pare em parlava tant i tan bé, no deixa ser més del mateix. Entenc la seva rellevància contextual. El meu desànim ve del fet que, el meu pare em va vendre la moto que era una genialitat, una grandiositat. No ho és, almenys per a la meva visió en el meu context actual.

    Deixant de banda els exemples que se surten del meu context però serveixen per entendre la tradició de la masculinitat hegemònica, un dels meus detonants és la cultura dels memes. Ja sabeu, sigma male, Patrick Bateman... Aquest imaginari tan masclista i, en certs aspectes, nociu. És impressionant observar com aquelles pel·lícules i obres pensades per a construir una crítica a la masculinitat hegemònica, han sigut malinterpretades i ara serveixen la funció de motor d'aquesta masculinitat. No les pel·lícules en sí, però si tot el culte i les bromes que s'han construir al voltant. Alhora, des que m'he tornat una persona sexualment activa, no paro de trobar-me amb situacions en les quals m'he de repetir o imposar o directament patir un abús. Afegint que, la destrucció del patriarcat tambè beneficia la llibertat masculina, em fascina la poca educació i la gran insistència de comportaments que jo creia eliminats i, alhora, el gran desinterès o fins i tot odi cap al feminisme. Per això, intento investigar sobre la masculinitat a nivell d'observadora, però tambè llegint sobre sociologia (que m'ha fet adonar-me'n que hi ha una relació molt forta entre la performance masculina i el concepte de màscara) i observant artistes que han treballat el tema des de diversos punts de vista. 

    Així que, partint d'aquests interessos que m'han sorgit per indagar sobre una experiència de la qual jo sóc espectadora, he decidit imitar la fòrmula que utilitzen ells mateixos; crear un còmic sexual des d'una visió feminista i personal, però utilitzant la figura de l'home i les seves problemàtiques vistes des del meu punt de vista.